Contra l’Oblit: “El Patronato de Protección de la Mujer”

ELS BUITS

El documental/curtmetratge Els buits, dirigit per Isa Luengo, Sofia Esteve, Marina Freixa Roca és un exercici de memòria històrica. Mariona reflexiona amb la seva filla i cineasta, el seu pas pel franquista “Patronato de protección a la mujer”.

Pot la transmissió de la paraula restituir una memòria oblidada? Pot trencar amb el silenci perpetuat entre generacions? Amb disset anys, Mariona va ser internada a un correccional del Patronato de Protección a la Mujer, institució dedicada a “regenerar dones caigudes” durant el franquisme i els primers anys de democràcia.

El 2023, ella i la seva filla recomponen les peces i buits d’aquesta història que ha participat en diferents festivals, ha guanyat la Biznaga de plata al millor curtmetratge documental del Festival de Málaga 2024, el Premi del públic al D’A Film Festival de Barcelona 2024 i va ser Nominat als Goya 2025.


QUÈ ERA EL “PATRONATO DE PROTECCIÓN A LA MUJER”?


Des del 1941 fins el 1985, fins ben entrada la democràcia, 10 anys després de la mort del dictador, El Patronato de Protección a la Mujer va ser un mecanisme per exercir un brutal control patriarcal sobre aquelles noies que desafiaven el model de “bona dona”. Supervivents del Patronato exigeixen que es conegui el que va suposar aquesta institució i reparar els danys a les que van passar per ella.


Al 2023 Represaliades pel Patronato van demanar al Parlament de Catalunya una comissió específica d’investigació i el perdó públic de les congregacions religioses que operaven els centres de la institució, així com la modificació de la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, on se les inclogui.

El Dilluns 11 de maig comptarem amb:

Mariona Roca, activista i supervivent del Patronato.

Sol Abejón, historiadora i autora del llibre “Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona” Ed Descontrol 2021.

La Cooperativa Rocaguinarda que posarà a la venda el llibre de la Carmen Guillén: “Redimir i adoctrinar: El Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985)” Ed Crítica 2026.

Documentals:

Cronicas 2 – el patronato de protecciuón a la mujer Tv2

https://www.rtve.es/television/20180907/patronato/1793441.shtml

Sense Ficció – Els internats de la por 3cat:

https://www.3cat.cat/3cat/els-internats-de-la-por/video/5510334/

Radio:

https://www.3cat.cat/3cat/tancades-per-dur-minifaldilla-o-tenir-sexe-en-ple-franquisme-per-queno-sens-considera-victimes/audio/1185551/

Articles:

https://www.publico.es/especiales/patronato-mujer/iglesia-impune.html https://directa.cat/el-franquisme-va-deixar-tantes-victimes-que-nosaltres-som-les-ultimes-de-lallista/

Per la Llibertat, la Igualtat i la Pau

Dilluns 9 de març 18:30 al Mas Guinardó:

La centralitat del poder en el món actual travessa les relacions humanes, socials, de gènere i entre països. Es fa molt present i constant en l’explotació de les classes treballadores per part del capital i en el domini en les relacions colonials i neocolonials dels països desenvolupats per sobre dels altres.

La lluita feminista aporta a la lluita per la llibertat i l’equitat la lluita del moviment feminista per l’alliberament de la dona, contra la violència i la subordinació. L’ecofeminisme incorpora la lluita ecologista per la salvaguarda de la vida sobre el planeta. No es pot continuar menystenint i desvaloritzant les tasques de cura ni de les persones ni de la naturalesa. L’escalfament climàtic, les guerres que travessen el món, la violència de gènere, les migracions a la cerca d’oportunitats, etc. ho posen en evidència.

Nicola Scherer aportarà els seus coneixements i experiència per ajudar-nos a actualitzar les nostres idees i els nostres valors. Cal armar el nostre pensament per situar-nos en un món canviant i no caure en la paràlisi.

Pensem i actuem!

S’ha creat la Ràdio Comunitària del Guinardó. Hi trobareu el Podcast: “Espai de Debat, El Garrofer”

Aquí teniu la intencionalitat del podcast:

https://www.barcelona.cat/xrcb/ca/radio/la-radio-que-rutlla

Aquí teniu el primer episodi:

https://www.barcelona.cat/xrcb/ca/podcast/episodi-01-mes-enlla-del-47-entrevista-adela-alos-moner

El primer episodi és una entrevista amb l’Adela Alòs-Moner que junt amb l’Anna Monjo han coordinat el llibre “Més enllà del 47” sobre el segrest que van realitzar a Torre Baró per aconseguir facilitar l’accés públic al barri. En el llibre s’aborda el context social i polític que es vivia en aquells anys (1978) i contestar un retrat molt edulcorat on la pel·lícula “El 47” situa l’acció.

Debat sobre el Segrest del 47 a Torre Baró (1978)

Publiquem el darrer vídeo de la taula rodona sobre el segrest de l’autobus 47 pels veïns i veïnes de Torre Baró l’any 1978.
El context social i veïnal, i que la pel·lícula “El 47” no recull, és l’objectiu del llibre. Rescata el protagonisme i la força del moviment veïnal al barris, l’organització en associacions de veïns i veïnes i el paper de les diverses forces d’esquerra com CCOO i el PSUC a les que pertanyia en Manolo Vital.
La participació a l’acte d’activistes que van participar directament en les lluites d’aquells moments, o en són hereus, li va donar calidesa al debat.

De l’Heroi a les Lluites Col·lectives: el Segrest del 47

Aquest llibre coordinat per Adela Alòs-Moner i Anna Monjo vol ressaltar que

“El llegat de com els col·lectius obrers i veïnals van emprar de forma organitzada la seva capacitat de capgirar les desigualtats en el passat recent ha de ser conegut actualment. No es tracta de que “batmans” o herois solitaris ens salvin sinó d’accions col·lectives i organitzades i comunitats fraternes”.

“La transformació social sempre ha sigut fruit de la força col·lectiva organitzada”

La presència a l’acte de la presidenta de l’AVV Torre Baró donarà testimoni de com la lluita col·lectiva de veïnes i veïns dels barris té continuïtat en l’actualitat.

El nostre Cayuco

SUNU GAAL

Xerrada a càrrec: d’un membre de l’associació Obra de Justícia Social.

El documental mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del país i del feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat.

Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Són conscients dels perills?

A més, es presentarà el V Festival Internacional Fotografia DDHH.

Casal Mas Guinardó (Pl. de Salvador Riera, 2).

Organitza: El Garrofer espai de debat, Mas Retina i Casal Mas Guinardó.

Per una Ciutat Verda i per la Nostra Salut

SALVEM LA SELVA

Taula rodona en la que l’ambientòleg Adrián Cabezas mostra clarament la necessitat de preservar i protegir els escassos espais verds com La Selva A Horta-Guinardó i que estan amenaçats per l’especulació i l’afany de lucre dels seus propietaris.

Altres moviments veïnals: AVV Esquerra de l’Eixample, AVV Vallcarca i Maragall Respira intervenen per explicar les seves reivindicacions i expressar la seva confluència en la mobilització per una ciutat més verda. Cal una Barcelona que lluiti contra l’escalfament global, recuperi l’aire net i ampliï els espais per a la convivència.

La Ciutat Verda. Imaginem-la i Defensem-la!

Aquesta xerrada-debat vol aprofundir en la necessitat de preservar, augmentar i defensar espais com el de La Selva , per fer una ciutat més resilient al canvi climàtic, a l’augment de la temperatura i millorar la qualitat de l’aire.

Després de la Taula Rodona “LA LLUITA PEL PATRIMONI VERD. Casos de lluita i recuperació d’espais verds per al veïnat” de dissabte 11 d’octubre 2025 a l’ESPAI LA SELVA, organitzada per la PLATAFORMA SALVEM EL PATRIMONI, SALVEM LA SELVA, https://youtu.be/Q69y9XZPVm0, i després de la Concentració a Sant Jaume el 21 d‘octubre i l’Ajuntament donés per “Aprovat el projecte per fer la residència a la finca de La Selva” https://share.google/PM2OIurpgit4t46IN, continuem reivindicant aquest espai verd pel barri: enllaç al manifest.

Necessitem la Ciutat Verda!

En aquesta ocasió volem posar en evidència la necessitat d’imaginar una ciutat que en les properes dècades esdevingui un espai habitable lliure de fum i contaminació. Imaginem una ciutat que protegeixi els seus habitants del canvi climàtic i col·labori en revertir-lo.

EXIGIM el manteniment del verd que caracteritza i configura la finca com a refugi climàtic pel barri davant el canvi climàtic que patim i contra el que, com a ciutat, hem de lluitar amb totes les eines que disposem i, en concret en aquest cas, amb un important nombre d’arbres i altres espècies vegetals.

Els JARDINS de l’antiga finca d’estiueig estan poblats per un nombre important d’arbres de diferents espècies que, amb la seva diversitat botànica, serveixen d’hàbitat a aus i insectes i configuren un refugi climàtic important pels veïns de la zona. D’altra banda, la Llei de restauració de la Natura, aprovada recentment per la Comunitat Europea, prohibeix retallar espai de verd urbà durant la pròxima dècada.

A tots els barris es manifesta de diverses maneres la imperiosa necessitat d’una política de salvaguarda dels pocs espais no edificats que poden ajudar a pal·liar la densificació d’una ciutat com Barcelona. A tota la ciutat surten moviments que defensen una altra manera de concebre l’urbanisme: per a la protecció dels seus habitants garantint el dret a l’habitatge digne i a la mobilitat sostenible prioritzant el transport públic.

Topem amb la desídia de l’ajuntament i de la generalitat en no implicar-se en la lluita per fer front a l’escalfament de la terra.